Avui és un dia històric per al rugby català, doncs just fa 100 anys que es va constituir la Federació Catalana de Rugby (FCR). I és que un 11 de febrer de 1923 els clubs catalans existents van organitzar-se per formalitzar la creació de la FCR.
La gestació de la federació es va produir després de dos anys en què la pràctica del rugby començava a consolidar-se i amb l’exitosa celebració l’any 1922 de la Copa de la Reial Societat de Curses de Cavalls (RSCC), la primera competició celebrada a Catalunya.
El bon desenvolupament de la RSCC i la creixent demanda dels clubs i els jugadors van empènyer els dirigents de les entitats rugbístiques a crear una institució que regulés i organitzés les competicions catalanes.
Així, l’11 de febrer de 1923 es va constituir la Federació Catalana de Futbol Rugby, amb David Cuyàs del Club Natació Barcelona com a president, Francesc Canela del Centre Autonomista del Començ i de la Indústria de secretari, Baldiri Aleu de la UE Santboiana com a tresorer i Lluís Malet (Olímpic RC) i Joan Payarols (Sant Andreu RC) com a vicepresidents.
Els principals objectius de la Federació van ser, entre d’altres, representar els clubs catalans, esdevenir l’ens negociador amb les institucions publiques i privades del país i promoure el desenvolupament i l’expansió del rugby a Catalunya, així com ser la institució seleccionadora que representés els interessos catalans.
El primer repte va ser portar a Catalunya el Toulouse Lalande Olympique francès per jugar contra la Santboiana i la selecció catalana, propiciant així una experiència rugbística de primer nivell al principat.
I el mes de desembre del mateix 1923 es va celebrar el primer Campionat de Catalunya, del qual en va sortir vencedor el CN Barcelona (1924), posant d'aquesta manera la primera pedra d’una federació que esdevindria pionera en el procés d’institucionalització.
Tant va ser així que la FCR va ser una de les impulsores perquè es creés la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA) el 1934, comptant-se entre les més antigues de les federacions fundadores exceptuant l’alemanya (1899) i la francesa (1920).
