El rugbi català ha dit prou. Prou falses promeses. Prou menysteniments. Prou compartir instal·lacions públiques amb preus abusius. Prou bregar amb problemes que haurien d'estar solucionats fa anys. Prou pidolar per camps a Barcelona.

"El rugbi català arriba al seu centenari arrossegant el mateix problema dels darrers 100 anys: la falta de camps a Barcelona. Si no hi posem solució de forma immediata no només no podrem créixer, sinó que pot perillar la nostra continuïtat". 

Així de contundent es mostrava el president de la Federació Catalana de Rugbi, Ignasi Planas, en la roda de premsa realitzada dimecres a la seu de la UFEC. El màxim representant de l'ovalada catalana ha presentat un estudi dut a terme a la Universitat Ramon Llull que compara el nombre i qualitat dels camps de rugbi de les dues principals ciutats de l'estat: Madrid i Barcelona.

I els números són alarmants: mentre Barcelona compta amb 4 camps de rugby i 2.000 jugadors, una ràtio de 500 persones per camp, Madrid té 13 camps de rugby per a 4.000 jugadores; una ràtio de 300 per instal·lació. 

Només des del 2018, la capital espanyola ha inaugurat quatre camps de rugbi; els mateixos que té Barcelona des de 1992. I és que des dels Jocs Olímpics no es construeix cap instal·lació de rugbi a Barcelona, que a més ha perdut dos camps des de llavors.

 

rugby ofega ufec

 

"La manca de camps a Barcelona és un hàndicap que està esdevenint definitiu. L'incompliment reiteratiu dels diferents governs de l'Ajuntament de Barcelona dels darrers 30 anys és vergonyós i està impedint que un esport pugui créixer a la capital del nostre país", assegurava Planas.

Els números són molt clars: a Barcelona el creixement de jugadors de la darrera dècada és de l'11%, mentre a Catalunya (sense comptar Barcelona) és del 39%, i a Madrid del 47%.

"La falta d'instal·lacions on poder practicar el nostre esport està convertint el rugbi barceloní en marginal dins l'estat. Hem passat de ser una potència en el rugbi estatal a ser cada vegada més secundaris. Necessitem que es compleixin els compromisos polítics per revertir aquesta situació".

Farts de promeses buides i de compromisos incomplerts, tota la comunitat de rugbi de Catalunya, amb la Federació al capdavant, ha fet un pas endavant aquest dimecres i reclama quelcom necessari no ja per seguir creixent, sinó per subsistir.

El rugbi s'ofega: necessitem camps.