Victòria justa amb patiment

La selecció catalana femenina va aconseguir finalment la victòria en aquest Campionat Autonòmic. Ho van fer en l'últim partit i també en el més important, ja que al Pinares de Venecia l'equip perdedor baixava de categoria i el guanyador tenia el dret de competir en el Campionat "A" una temporada més. 
Així, el dia i la fortuna van somriure a Catalunya, clarament superior a Euskadi en possessió, territori, joc i proposta rugbística, i tot i així incapaç d'anotar amb fluidesa. La primera jugada del partit va servir de prèvia del que vindria els següents 80 minuts: la pressió catalana portava les quadribarrades a pocs metres de la marca basca i Kat Keller ja amb la defensa superada, veia com la pilota se li escapava de les mans a escassos centímetres de l'assaig.

Defensant bé les poques ocasions en què Euskadi va atacar, Catalunya va viure la primera meitat en atac de les marques de Bea González (una de les jugadores més destacades del partit juntament amb Keller) al minut 13 i de Jana Gomà a la mitja hora de partit (amb una jugadora menys per la groga a Miranda Misham) que posaven el 10 a 0 en el marcador.
A la represa el guió es va repetir: en vàries ocasions les catalanes es van plantar a pocs pams de l'assaig basc, però les males decisions o la mala fortuna van privar-les d'anotar. Així, el 10 a 0 es va mantenir fins el minut 68, quan Mireia de Andrés va culminar una bona seqüència de joc catalana per augmentar l'avantatge fins el 15 a 0.
Tot i que el partit semblava dat i beneït, (sobretot tenint en compte l'inefectivitat de les ofensives d'Euskadi fins el moment) les basques van treure l'orgull per aferrar-se al matx amb l'assaig de Miren Irigoien al minut 72.

Bea González va estrenar el marcador / Jaume Andreu